Pensaments i actituds que ens ajudaran
“Envellir no és una malaltia, és un camí necessari”
Moltes malalties no són malalties, sinó envelliment normal. El director d’un hospital de Pequín va donar aquests consells a les persones grans:
No estàs malalt, t’estàs fent vell. Moltes afeccions que consideres malalties no ho són, sinó senyals que el cos s’està envellint.
1. La mala memòria no és Alzheimer, sinó un mecanisme d’autoprotecció del cervell envellit. És l’envelliment del cervell, no una malaltia.
Si oblides on has deixat les claus, però les pots trobar tu mateix, NO és demència.
2. Caminar lentament i tenir les cames i els peus inestables no és paràlisi, sinó degeneració muscular.
La solució NO és prendre medicaments, sinó moure’s.
3. L’insomni no és una malaltia, sinó que el cervell està ajustant el seu ritme. És un canvi en l’estructura del son. No prenguis somnífers indiscriminadament. La dependència a llarg termini de pastilles per dormir i altres medicaments per conciliar el son augmenta el risc de caigudes, deteriorament cognitiu, etc. La millorpastilla per dormir per a les persones grans és
Pendre més sol durant el dia i mantenir un horari regular.
4. Els dolors corporals no són reumatisme, sinó una reacció normal a l’envelliment nerviós.
5. Moltes persones grans diuen: “Em fan mal els braços i les cames per tot arreu. És reumatisme o hiperplàsia òssia?”. Els ossos s’afluixen i s’aprimen, però el 99% del “mal corporal” no és una malaltia, sinó una conducció nerviosa lenta que l’amplifica. Això s’anomena sensibilització central, un canvi fisiològic comú en les persones grans.
L’exercici és la cura, en lloc de prendre medicaments.
6. Colesterol. Les persones grans tenen nivells de colesterol lleugerament més alts perquè han viscut més temps. El colesterol és la matèria primera per sintetitzar hormones i membranes cel·lulars. Un nivell massa baix pot reduir fàcilment la immunitat. Les pautes per a la reducció de la pressió arterial en persones grans són <150/90 mmHg, no l’estàndard dels joves <140/90.
No tractis l’envelliment com una malaltia.
7.Envellir no és una malaltia, és un camí necessari.
Unes paraules per a les persones grans i els seus fills:
Primer, recordeu que NO totes les molèsties són malalties.
Segon, moltes persones grans tenen por que les espantin. No us deixeu intimidar per l’informe de l’examen mèdic ni enganyar per la publicitat.
Tercer, el més important per als fills no és portar els pares només a l’hospital, sinó acompanyar-los a passejar, prendre el sol, menjar, conversar i connectar.
L’envelliment no és l’enemic. És una altra manera de dir viure... però l’estancament sí que ho és! Manteniu-vos saludables.
Un oncòleg brasiler va dir:
1. La mitjana edat comença als 50 i hauria d’acabar als 70.
2. L’edat daurada comença als 70 i acaba als 80.
3. La vellesa comença als 80 i acaba als 90.
4. La longevitat comença als 90 i acaba després de la mort.
5. El principal problema d’una persona gran és la solitud. Normalment, els cònjuges no moren junts: algú se’n va primer. Una vídua o un vidu es converteix en una càrrega per a la seva família. Per això és tan important no perdre el contacte amb els amics, reunir-se i comunicar-se sovint, per no ser una càrrega per als fills i néts, que probablement mai no ho diran.
La meva recomanació personal és no perdre el control de la teva vida. Això vol dir decidir quan i amb qui sortir, què menjar, com vestir-se, a qui trucar, a quina hora dormir, què llegir, amb què divertir-se, què comprar, on viure, etc. Perquè si no pots fer totes aquestes coses lliurement i per tu mateix, et convertiràs en una persona insuportable que serà una càrrega per als altres.
William Shakespeare va dir: “Sempre sóc feliç!”. Saps per què? Perquè no espero res de ningú. Esperar sempre és una agonia. Els problemes no són eterns; sempre tenen solució. Creiem que som culpables dels nostres problemes. L’únic per al qual no hi ha cura és la mort.
Abans de reaccionar... respira profundament;
Abans de parlar... escolta;
Abans de criticar... observa’t;
Abans d’escriure... pensa-ho bé;
Abans d’atacar... entrega’t;
Abans de morir... viu la vida més bella que puguis!
La millor relació no és amb la persona perfecta, sinó amb algú que ha après i està aprenent a viure de la manera més interessant i bonica possible. Observa els defectes dels altres... però també admira i lloa les seves virtuts.
Si vols ser feliç, has de fer feliç algú altre. Si desitges alguna cosa, primer has de donar alguna cosa de tu mateix. Cal envoltar-se de gent bona, amable i interessant, i ser-ne un d’ells.
Recorda, en els moments difícils, fins i tot amb llàgrimes als ulls, aixeca’t i digues amb un somriure: “Tot està bé, perquè som el fruit d’un procés evolutiu”.
Article aportat per Àlex Gràcia Maresma. ( 7-11-2025 )