Andrés i el coneixement general.
Un dia , d’això fa temps, Andrés em va comentar:
- Jordi fixa’t ens veiem aquí en el gimnàs, juguem, parlem, però realment no conec a ningú, sé els noms dels companys i para de comptar.
Vaig rumiar sobre aquest fet, i era veritat el nostre coneixement general és ben pobre, ens limitem a fer les nostres partides de tennis taula, a passar pilota , a entrenar a competir, passem pel vestidor, ens dutxem o no i cap a casa, que ja està prou bé, però segurament Andrés volia dir-me que trobava a faltar aquell coneixement personal, en una paraula més coneixença de tots plegats
I Andrés et vull donar la raó, realment sabem ben poc dels companys amb els que juguem cada dia, amb els que ens relacionem, i jo per la meva part com a condició de secretari em veig moltes vegades en la obligació com d’aixecar tot tipus d’actes i en canvi no sé gaire cosa de tots plegats, i sense ser exactiu ni assenyalar a ningú si que presentaré un petit mostrari del coneixement general, del que hem sigut, som i dificilment podem ser vist els anys que ens queden de vida.
Per exemple, podriem dir que en la nostra entitat tenim: ( ho posaré en plural, per no excloure a ningú ) arquitectes, inginyers, taxistes, comptables, transportistes, comercials, veterinaris, mestres, electricistes, administratius, lampistes, economistes, banquers, funcionaris, policies locals, paletes, operaris, fisioterapeutes, conserges, …i molts més que en deixo pel camí….tot aquest col·lectiu ens conforma i ens diferencia i en canvi el tennis taula fa que sobre una taula de fusta i una xarxa rebregada a l’hora de guardar-la…. i tibant a l’hora de jugar ens iguala fent aparèixer la paradoja: “Sent un esport individal necessitem sempre algú… si volem jugar…, sense un oponent no podem fer-ho” som orfes si no compartim, si no tenim companys de viatge.
Continuaré apuntant petites informacions que sí que poden ajudar a saber una mica més de tots nosaltres:
Andrés puc ajudar-te en el teu coneixemt general i dir-te que els socis, dels que gaudim venen de diferents indrets lluny de les nostres fronteres ( hi ha alguns que ara no som amb nosaltres ) segurament ja ho saps, i crec que això també ens enriqueix, citaré alguns per exemple; de la Xina, de Colòmbia , de Venezuela, de Bulgària…
Andrés, puc dir-te també que els company amb els que juguem, venen a gaudir de llocs més propers i a la vegada divers, i ho saps però et faré un petit recordatori, és desplacen des de: Barcelona, de Santa Coloma de Gramenet, de Sant Cugat del Vallès, de La Llagosta, de Matadepera, de Sabadell… de Montcada i Reixac (del barris de: Montcada Cente, Can Sant Joan, de Mitja Costa, Montcada Nova ( La Carrerada), de Mas Rampinyo…segurament em deixo llocs, però segur que la llista és prou enriquidora.
El que està clar Andrés és que a l’hora de desplaçar-se hi ha qui ho fa caminant, d’altres en bicicleta, alguns en moto, hi ha que ens arriba en tren i alguns en cotxe, ja veus tot tipus de locomoció escollida per arribarl a arribar-nos.
Andrés, ja veus ens necessitem i ens compartim a l’hora de jugar, a l’hora de muntar i desmuntar taules i tanques a l’hora de deixar-nos el gel de bany o la tovallola en el vestidor i que ens l’oblidem a casa , a l’hora d’acompanyar al que s’ha fet mal o està patint per malaltia….ja veus d’una manera o altra ens necessitem, som animals socials I la tribu ens aixopluga.
Andrés, volia dir-te que el WhatsApp també és una bona eina per donar-nos a conèixer, allà per exemple donem la benvinguda a tot aquell que vol participar del nostre món, allà també ens felicitem quan arriben els aniversaris, mostrem allò que trobem interessant del nostre esport: vídeos, escrits…, ens notifiquem …ens fem companyonia quan ho necessitem, quan algú es deixa qualsevol estri ves a saber on, fa servir aquesta via, fins hi tot mostrem tot tipus d’alegries futbolístiques o de búsquedes de vegetals varis: bolets, espàrrecs… ah! i no parlem de l’alt coneixement gastronòmic i/o geogràfic del que fem gala.
Andrés, aquests dies estic preparant els papers per demanar la subvenció a l’Ajuntament de Montcada, en un dels seus apartats ens demana les persones participants de la nostra entitat, però per edats, i la veritat aquestes dades sí que ens dona una mica de la coneixença de les que parlem, per exemple:
- De 36 a 45 anys tan sols tenim un participant.
- De 45 a 55 anys hi han 4 participants.
- De 56 a 65 anys hi han 15 participants, un d’ells és una dona la única.
- De 66 a 75 anys tenim la màxima participació fins al punt que són la meitat de tots els socis actius de la nostra entitat, amb un total de 23 de 46.
- De 76 a 85 anys tenim 3 socis que són podem dir-ho la joia de la corona.
Andrés, i amb això finalitzo et vull donar la raó que ens falta més coneixença general, però si que estaràs d’acord amb mi que si parem una mica d’atenció i del poc que sabem l’uns dels altres en podem fer una petita idea i que sempre podem ampliar amb el pas del temps i dels nostres interessos.
Andrés volia acabar dient-te que el sols fet d’haver-te conegut ha obert el meu petit món, i això ho vull fer extens a tots els que participem en aquesta aventura de coneixement general, de coneixensa mútua, units en aquest viatge preciós i del que tots gaudim dia rere dia, i com diu Lidia Ravera a la contra de la Vanguardia d’avui mateix 25 de juny ,“Que ningú no ens prengui l’orgull d’haver viscut i de continuar vivint”
Jordi Galdeano
Montcada I Reixac juny de 2026